"Que estem fent malament, que proliferen tant las pseudociènces?", en EEEP Barcelona

Avui en dia, qualsevol idea, per absurda que sigui, pot guanyar una visibilitat mediàtica extraordinària. Sempre hi ha hagut supersticions i estafadors, però els altaveus que representen les xarxes socials ha donat nou impuls al fenomen. Això, junt amb la poca cultura científica de bona part de la classe política i de part del periodisme fa que actituds, iniciatives i decisions contràries al coneixement científic guanyin pes en la nostra societat. Quan això afecta temes com la salut o l'alimentació pertoca al la comunitat científica dir-hi alguna cosa. Però no és senzill fer-se escoltar i els científics no destaquen pels seus dots comunicatius. De totes maneres alguna cosa cal fer si no volem tornar a viure envoltats de supersticions medievals ocultes rere una capa superficial de llenguatge pseudocientífic.

Daniel Closa (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB). És autor de diverses obres de divulgació científica com ara Blocs de Ciència (Publicacions URV, 2007), 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt (Cossetània, 2008), 100 mites de la ciència (Cossetània 2010), TriviaCAT Ciència (Angle 2015) o Tots som parents (La Campana, 1994), que va ser guardonada amb el Premi de Novel·la Científica. Durant tres anys va presentar la secció de ciència al programa de TVE "Para todos la 2". També manté el blog «Centpeus» (http://ciencia.ara.cat/centpeus/), que va ser premiat el 2011 com el millor blog en l'àmbit d'universitats, recerca i ciència pels Premis Blogs Catalunya. Actualment, dirigeix un grup de recerca sobre malalties pancreàtiques a l'IIBB. _ Resumen: Avui en dia, qualsevol idea, per absurda que sigui, pot guanyar una visibilitat mediàtica extraordinària. Sempre hi ha hagut supersticions i estafadors, però els altaveus que representen les xarxes socials ha donat nou impuls al fenomen. Això, junt amb la poca cultura científica de bona part de la classe política i de part del periodisme fa que actituds, iniciatives i decisions contràries al coneixement científic guanyin pes en la nostra societat. Quan això afecta temes com la salut o l'alimentació pertoca al la comunitat científica dir-hi alguna cosa. Però no és senzill fer-se escoltar i els científics no destaquen pels seus dots comunicatius. De totes maneres alguna cosa cal fer si no volem tornar a viure envoltats de supersticions medievals ocultes rere una capa superficial de llenguatge pseudocientífic.